Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres

Els primers pobladors

Els primers grups humans van arribar a les planes que envolten les Gavarres ara fa uns 100.000 anys. Eren petits grups nòmades, que vivien de la recol·lecció de fruits silvestres i de la cacera, i que seguien els ramats d’animals que els proporcionaven aliment i vestit. L’inici del neolític, uns 5000 anys aC, va comportar l’aparició de l’agricultura i la ramaderia i, en conseqüència, l’establiment dels primers assentaments estables a l’aire lliure. Tanmateix, la fragilitat dels materials utilitzats en la construcció (fusta, branques...) no ha permès la localització de cap resta.

La seva creença en el Més Enllà els va portar a construir grans enterraments megalítics col·lectius, a l'interior dels quals es dipositaven els difunts, acompanyats moltes vegades d'aixovar funerari. A les Gavarres s'han conservat més 40 monuments megalítics, agrupats en tres sectors: Fitor i els seus entorns, Romanyà de la Selva i Calonge.

Els sepulcres de corredor són els més antics (3200-2500 aC) i estan formats per una cambra i un corredor més baix i estret, clarament diferenciat (Mas Bouserenys, a Santa Cristina d'Aro). Les galeries catalanes deriven dels anteriors i són una mica més modernes (2500-2100 aC); tenen el corredor i la cambra poc diferenciats, tot i que aquesta última sol ser més ampla i alta. N'hi ha de més petites (Tres Caires, Roca de la Gla, Taula dels Tres Pagesos, dolmen d'en Botey, tots a Fitor, i Puig d'Arques, a Cruïlles) i de grans dimensions (Cova d'en Daina, a Romanyà i Cementiri dels Moros, a Torrent). Les cambres simples són més senzilles i modernes (2100-1500 aC) i tenen forma rectangular o poligonal (Puig ses Forques, a Calonge i Tres Peus, a Fitor). Finalment, les cistes són petites caixes rectangulars, normalment excavades en el subsòl. Cronològicament, coincideixen amb els sepulcres de corredor. N'hi ha diversos exemples esparsos pel massís.

Altres monuments megalítics presents a les Gavarres són els menhirs (la Murtra, a Romanyà; Pedra de les Goges, a Santa Cristina; Puig ses Forques, a Calonge, i Pedra Dreta, a Sant Sadurní de l'Heura) i les coves artificials, concentrades sobretot en el sector de Calonge.

  • Patrocinadors :
Consorci de les Gavarres - Finca Camps i Armet, s/n (Can Geronès) - 17121 Monells - Tel. 972 64 36 95 consorci@gavarres.cat
Gestor web Comunicatek