Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres

Recerques no publicades

En aquests últims anys degut a les ratallades no hem pogut publicar totes les recerques dutes a terme amb el guardó Joan Xirgo. Per l'aportació de coneixement que representen i el seu alt interès us les adjuntem a continuació per a la vostra consulta.

* La senyoria feudal en una vessant de les Gavarres. 

La investigació realitzada per en Xavier Marcó ens fa una fotografia de la Vall d'Aro al segle XV. Es tracta d'un territori fragmentat en 16 senyories feudals diferents, i alhora heterogènies. Els grans senyors feudals eren el monestir de Sant Feliu de Guíxols o la Catedral de Girona, per contra també hi ha petits senyors feudals com el cavaller Sant Miquel o el donzell Labià. Com es veu la majoria de senyors feudals eren religiosos molt ocupats per les seves funcions eclesiàstiques els quals van establir un autèntica xarxa administrativa per gestionar les seves possessions i assegurar-se que els pagesos residien al mas i treballaven les terres.

* Canços populars de les Gavarres. Memòria cantada. Aquesta recerca no correspon a uns Premis Les Gavarres.

Mitjançant les entrevistes i les consultes en els arxius locals la sociòloga Barbara Van Hoestenberghe ha recopilat les cançons que cantaven els gavarrencs i gavarrenques. Cançons populars amb més d'una versió que parlen del suro, els llocs, les dones, la gent, etc. Aquest recopilatori serveix per fixar les cançons que es cantaven a les Gavarres i als pobles del voltant, com diu la investigadora hem deixat de banda el gènere de les havaneres o les cançons de coral ja que altres investigadors ja les han estudiat. L'objecte d'estudi són les cançons populars amb referències a les Gavarres, a eines i utensilis que es feien servir, a balls que es ballaven, a fires i festes que es celebraven, etc. Gavarrencs i gavarrenques tenien pocs moments per cantar, per tant aquest document recull els pocs moments de gaudi i alegria que tenen gravats a la memòria.

TN Comarques de TV3 va recollir la presentació d'aquest treball en el marc del festival Càntut el 20/11/2016. Per veure el programa feu click aquí.

* Custodiar, pasturar i engreixar. Els inicis de la ramaderia comercial al massís de les Gavarres (sXIV)

La investigació d'en Lluís Sales s'ha centrat en la documentació notarial del 1328 i 1371 per tal d'avaluar l'activitat ramadera a les Gavarres sobretot durant la crisi medieval originada per a pesta negra i les males collites. Els nuclis estudiats son aquells on s'hi celebraven mercats i, per tant, eren punt de trobada de pagesos i propietaris de bestiar: Monells, Corçà, Sant Feliu de Guíxols, Cassà i Caldes de Malavella. El contracte majoritari que s'establia entres aquests dos col·lectius era l'anomenat "comande de bestiar" que consisteix en una cessió dels animals per l'engreix fins a una determinada data. Els animals amb més presència en aquests contractes son, per la banda nord, els obvicabrins i per la banda sud, els porcs. Lluís Sales conclou que en una època de crisi agrícola la pagesia va tendir a disminuir l'activitat al camp i centrar-se en l'activitat ramadera. Desmitifica així, la idea que la pagesia remença era un col·lectiu estàtic i sotmès als designis dels feudals. "A la baixa Edat Mitjana les famílies pageses eren capaces de prendre decisions econòmiques autònomes i racionals per a millorar les seves condicions de vida."

 

  • Patrocinadors :
Consorci de les Gavarres - Finca Camps i Armet, s/n (Can Geronès) - 17121 Monells - Tel. 972 64 36 95 consorci@gavarres.cat
Gestor web Comunicatek