Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres

Recerques no publicades dels Premis Les Gavarres

En aquests últims anys degut a les ratallades no hem pogut publicar totes les recerques dutes a terme amb el guardó Joan Xirgo. Per l'aportació de coneixement que representen i el seu alt interès us les adjuntem a continuació per a la vostra consulta. 

 

* El poblament de ratpenats  de les Gavarres. 

Durant els anys 2014 i 2015, gràcies al premi Joan Xirgo edició 2013 que el Consorci de les Gavarres va atorgar al present projecte, s’ha desenvolupat diversos mostrejos a l’EIN de les Gavarres amb l’objectiu de millorar el coneixement que es té a l’espai d’aquest grup d’animals, i que era essencialment el resultat d’un primer estudi executat entre els anys 2001 i 2003, que anava orientat a conèixer el poblament que ocupa les mines abandonades que es troben escampades per tot el massís. L’objecti principal ha estat doncs, comprendre la dinàmica i composició de la població de ratpenats fora d’aquests refugis artificials, i respondre algunes qüestions fenològiques d’interès que havien quedat pendents en el primer estudi en relació a la fenologia d’alguns dels refugis. Les possibilitats tecnològiques poc més de 10 anys després d’aquell primer esforç eren poc menys que inimaginables aleshores. Per comprendre quines espècies utilitzen els espais oberts i els boscos de les Gavarres, s’han disposat detectors autònoms que enregistren tota l’activitat de quiròpters durant nits senceres, aconseguint-se en total més de 500 hores d’enregistrament continuat. L’anàlisi detallat d’aquests enregistraments aporta més claredat sobre el valor dels boscos de les Gavarres per als ratpenats: s’hi troben, en baix nombre però ben repartides, alguns ratpenats forestals, com el nòctul petit (Nyctalus leisleri), que té un nivell d’exigència moderat pel que fa a la qualitat dels boscos, però que necessita d’una certa densitat d’arbres vells o danyats per a poder-se refugiar a les escletxes que ofereixen. Altres espècies més exigents, com el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), que té uns ultrasons molt fàcilment identificables, no ha aparegut en cap dels enregistraments, pel que és pot pràcticament afirmar que no es troba a les Gavarres, malgrat tenen el potencial d’acollirlo en tant que és un animal termòfil i forestal. La comunitat de ratpenats del massís està dominada per les pipistrel·les, que són el gènere més comú al conjunt del territori, i el que millor tolera la presència i impacte de l’home. Un total de 15 espècies, però, viuen al massís com a mínim durant l’estiu. En el context català, on existeixen exactament el doble d’espècies, és una riquesa moderada però que avala el potencial i riquesa d’ambients que s’amaga sota l’aparent monotonia del massís. Finalment, l’estudi de la fenologia de les mines del Nen Jesús, emprades com a refugi equinoccial (i.e. de pas) pel ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), ha posat de relleu que les mines de les Gavarres són un refugi important per a comprendre els moviments migratoris de l’espècie pel pre-litoral català, i que una important quantitat de femelles gestants l’utilitzen com a pas previ a l’entrada als refugis de cria del litoral.

*  La flora de briòfits dels prats mediterranis a les Gavarres. 

Els prats mediterranis o prats secs són un dels hàbitats més interessants que podem trobar al nostre país, tant per la diversitat de molts dels seus grups biològics com per la presència d’espècies singulars. En canvi, són un ambient encara poc estudiat quant a molts dels grups biològics que hi viuen. Un d’aquests grups és el dels briòfits, que agrupa les molses i plantes relacionades. Durant l’any 2015, Miquel Jover, investigador de la Universitat de Girona, ha realitzat un estudi per tal de conèixer quins briòfits es fan als prats mediterranis del massís de les Gavarres. Aquest treball representa un dels primers estudis sobre ecologia de briòfits en prats mediterranis a Catalunya, i ha permès trobar 56 espècies de briòfits. A més, s’han localitzat fins a 10 espècies amb molt poques localitzacions tant a nivell de Catalunya com de les comarques de Girona.

Per altra banda, també s’ha realitzat la cartografia de la molsa exòtica Campylopus introflexus a l’EIN de les Gavarres. Aquesta espècie té un comportament invasor a bona part d’Europa. A les Gavarres es fa sobretot a les brolles de brucs properes a Girona, Quart, Cassà de la Selva i Llagostera, i forma tapissos que localment poden desplaçar les espècies autòctones.

 

*  Els mustèlids amenaçats de les Gavarres. 

Mitjançant el fototrampeig i la detecció de rastres s’ha prospectat la presència del turó europeu, la llúdriga, la mostela i el visó americà a l’entorn del massís de les Gavarres. A la vegada, s’ha estudiat la dieta de les llúdrigues localitzades mitjançant l’anàlisi de les seves femtes. La major part dels punts de mostreig s’han concentrat a la perifèria del massís i als seus cursos fluvials, la majoria de cabal irregular i afectats durant el període d’estudi per una persistent sequera. S’ha confirmat que el mosaic agroforestal que ocupa la major part de la perifèria del massís sustenta una major diversitat d’espècies de grans mamífers que el seu interior forestal.

La pressió demogràfica empeny la llúdriga i el visó americà cap als cursos fluvials del massís. Amdues espècies cerquen els trams que mantenen bassals durant l’eixut estival, on el cranc roig americà sovint esdevé el principal recurs tròfic. Tanmateix, al tram mig del riu Daró s’ha observat que els amfibis constitueixen una part molt important de la dieta de la llúdriga.

Les Gavarres constitueixen el límit meridional de la principal població de turó romanent a Catalunya, situada a la plana del Baix Ter, on l’espècie selecciona les àrees de mosaic agroforestal properes a masses d’aigua on el conill és abundant. El pla de Cruïlles sembla ser l’únic punt permanentment ocupat per l’espècie, però individus en dispersió han estat atropellats als voltants de Torrent i Sant Joan de Mollet. La mostela,en canvi, s’extén per una àrea molt més àmplia que el turó, tot i que ambdós mustèlids semblen compartir preferències d’hàbitat i amenaces per a la seva supervivència, com la invasió del visó americà, la desaparició del paisatge agrícola tradicional i l’ús generalitzat de rodenticides.

  • Patrocinadors :
Consorci de les Gavarres - Finca Camps i Armet, s/n (Can Geronès) - 17121 Monells - Tel. 972 64 36 95 consorci@gavarres.cat
Gestor web Comunicatek