Recerques no publicades dels Premis Les Gavarres

En aquests últims anys degut a les ratallades no hem pogut publicar totes les recerques dutes a terme amb el guardó Joan Xirgo. Per l'aportació de coneixement que representen i el seu alt interès us les adjuntem a continuació per a la vostra consulta.

* La senyoria feudal en una vessant de les Gavarres (2009).

La investigació realitzada per en Xavier Marcó ens fa una fotografia de la Vall d'Aro al segle XV. Es tracta d'un territori fragmentat en 16 senyories feudals diferents, i alhora heterogènies. Els grans senyors feudals eren el monestir de Sant Feliu de Guíxols o la Catedral de Girona, per contra també hi ha petits senyors feudals com el cavaller Sant Miquel o el donzell Labià. Com es veu la majoria de senyors feudals eren religiosos molt ocupats per les seves funcions eclesiàstiques els quals van establir un autèntica xarxa administrativa per gestionar les seves possessions i assegurar-se que els pagesos residien al mas i treballaven les terres.

 

* El poblament de ratpenats de les Gavarres (2013).

Durant els anys 2014 i 2015, gràcies al premi Joan Xirgo edició 2013 que el Consorci de les Gavarres va atorgar al present projecte, s’ha desenvolupat diversos mostrejos a l’EIN de les Gavarres amb l’objectiu de millorar el coneixement que es té a l’espai d’aquest grup d’animals, i que era essencialment el resultat d’un primer estudi executat entre els anys 2001 i 2003, que anava orientat a conèixer el poblament que ocupa les mines abandonades que es troben escampades per tot el massís. L’objecti principal ha estat doncs, comprendre la dinàmica i composició de la població de ratpenats fora d’aquests refugis artificials, i respondre algunes qüestions fenològiques d’interès que havien quedat pendents en el primer estudi en relació a la fenologia d’alguns dels refugis. Les possibilitats tecnològiques poc més de 10 anys després d’aquell primer esforç eren poc menys que inimaginables aleshores. Per comprendre quines espècies utilitzen els espais oberts i els boscos de les Gavarres, s’han disposat detectors autònoms que enregistren tota l’activitat de quiròpters durant nits senceres, aconseguint-se en total més de 500 hores d’enregistrament continuat. L’anàlisi detallat d’aquests enregistraments aporta més claredat sobre el valor dels boscos de les Gavarres per als ratpenats: s’hi troben, en baix nombre però ben repartides, alguns ratpenats forestals, com el nòctul petit (Nyctalus leisleri), que té un nivell d’exigència moderat pel que fa a la qualitat dels boscos, però que necessita d’una certa densitat d’arbres vells o danyats per a poder-se refugiar a les escletxes que ofereixen. Altres espècies més exigents, com el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), que té uns ultrasons molt fàcilment identificables, no ha aparegut en cap dels enregistraments, pel que és pot pràcticament afirmar que no es troba a les Gavarres, malgrat tenen el potencial d’acollirlo en tant que és un animal termòfil i forestal. La comunitat de ratpenats del massís està dominada per les pipistrel·les, que són el gènere més comú al conjunt del territori, i el que millor tolera la presència i impacte de l’home. Un total de 15 espècies, però, viuen al massís com a mínim durant l’estiu. En el context català, on existeixen exactament el doble d’espècies, és una riquesa moderada però que avala el potencial i riquesa d’ambients que s’amaga sota l’aparent monotonia del massís. Finalment, l’estudi de la fenologia de les mines del Nen Jesús, emprades com a refugi equinoccial (i.e. de pas) pel ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), ha posat de relleu que les mines de les Gavarres són un refugi important per a comprendre els moviments migratoris de l’espècie pel pre-litoral català, i que una important quantitat de femelles gestants l’utilitzen com a pas previ a l’entrada als refugis de cria del litoral.

 

* Cançons populars de les Gavarres. Memòria cantada. Aquesta recerca no correspon a uns Premis Les Gavarres (2014)

Mitjançant les entrevistes i les consultes en els arxius locals la sociòloga Barbara Van Hoestenberghe ha recopilat les cançons que cantaven els gavarrencs i gavarrenques. Cançons populars amb més d'una versió que parlen del suro, els llocs, les dones, la gent, etc. Aquest recopilatori serveix per fixar les cançons que es cantaven a les Gavarres i als pobles del voltant, com diu la investigadora hem deixat de banda el gènere de les havaneres o les cançons de coral ja que altres investigadors ja les han estudiat. L'objecte d'estudi són les cançons populars amb referències a les Gavarres, a eines i utensilis que es feien servir, a balls que es ballaven, a fires i festes que es celebraven, etc. Gavarrencs i gavarrenques tenien pocs moments per cantar, per tant aquest document recull els pocs moments de gaudi i alegria que tenen gravats a la memòria.

TN Comarques de TV3 va recollir la presentació d'aquest treball en el marc del festival Càntut el 20/11/2016. Per veure el programa feu click aquí.

 

*  La flora de briòfits dels prats mediterranis a les Gavarres (2014). 

Els prats mediterranis o prats secs són un dels hàbitats més interessants que podem trobar al nostre país, tant per la diversitat de molts dels seus grups biològics com per la presència d’espècies singulars. En canvi, són un ambient encara poc estudiat quant a molts dels grups biològics que hi viuen. Un d’aquests grups és el dels briòfits, que agrupa les molses i plantes relacionades. Durant l’any 2015, Miquel Jover, investigador de la Universitat de Girona, ha realitzat un estudi per tal de conèixer quins briòfits es fan als prats mediterranis del massís de les Gavarres. Aquest treball representa un dels primers estudis sobre ecologia de briòfits en prats mediterranis a Catalunya, i ha permès trobar 56 espècies de briòfits. A més, s’han localitzat fins a 10 espècies amb molt poques localitzacions tant a nivell de Catalunya com de les comarques de Girona.

Per altra banda, també s’ha realitzat la cartografia de la molsa exòtica Campylopus introflexus a l’EIN de les Gavarres. Aquesta espècie té un comportament invasor a bona part d’Europa. A les Gavarres es fa sobretot a les brolles de brucs properes a Girona, Quart, Cassà de la Selva i Llagostera, i forma tapissos que localment poden desplaçar les espècies autòctones.

 

*  Els mustèlids amenaçats de les Gavarres (2015). 

Mitjançant el fototrampeig i la detecció de rastres s’ha prospectat la presència del turó europeu, la llúdriga, la mostela i el visó americà a l’entorn del massís de les Gavarres. A la vegada, s’ha estudiat la dieta de les llúdrigues localitzades mitjançant l’anàlisi de les seves femtes. La major part dels punts de mostreig s’han concentrat a la perifèria del massís i als seus cursos fluvials, la majoria de cabal irregular i afectats durant el període d’estudi per una persistent sequera. S’ha confirmat que el mosaic agroforestal que ocupa la major part de la perifèria del massís sustenta una major diversitat d’espècies de grans mamífers que el seu interior forestal.

La pressió demogràfica empeny la llúdriga i el visó americà cap als cursos fluvials del massís. Amdues espècies cerquen els trams que mantenen bassals durant l’eixut estival, on el cranc roig americà sovint esdevé el principal recurs tròfic. Tanmateix, al tram mig del riu Daró s’ha observat que els amfibis constitueixen una part molt important de la dieta de la llúdriga.

Les Gavarres constitueixen el límit meridional de la principal població de turó romanent a Catalunya, situada a la plana del Baix Ter, on l’espècie selecciona les àrees de mosaic agroforestal properes a masses d’aigua on el conill és abundant. El pla de Cruïlles sembla ser l’únic punt permanentment ocupat per l’espècie, però individus en dispersió han estat atropellats als voltants de Torrent i Sant Joan de Mollet. La mostela,en canvi, s’extén per una àrea molt més àmplia que el turó, tot i que ambdós mustèlids semblen compartir preferències d’hàbitat i amenaces per a la seva supervivència, com la invasió del visó americà, la desaparició del paisatge agrícola tradicional i l’ús generalitzat de rodenticides.

 

* Custodiar, pasturar i engreixar. Els inicis de la ramaderia comercial al massís de les Gavarres (sXIV) (2016).

La investigació d'en Lluís Sales s'ha centrat en la documentació notarial del 1328 i 1371 per tal d'avaluar l'activitat ramadera a les Gavarres sobretot durant la crisi medieval originada per a pesta negra i les males collites. Els nuclis estudiats son aquells on s'hi celebraven mercats i, per tant, eren punt de trobada de pagesos i propietaris de bestiar: Monells, Corçà, Sant Feliu de Guíxols, Cassà i Caldes de Malavella. El contracte majoritari que s'establia entres aquests dos col·lectius era l'anomenat "comande de bestiar" que consisteix en una cessió dels animals per l'engreix fins a una determinada data. Els animals amb més presència en aquests contractes son, per la banda nord, els obvicabrins i per la banda sud, els porcs. Lluís Sales conclou que en una època de crisi agrícola la pagesia va tendir a disminuir l'activitat al camp i centrar-se en l'activitat ramadera. Desmitifica així, la idea que la pagesia remença era un col·lectiu estàtic i sotmès als designis dels feudals. "A la baixa Edat Mitjana les famílies pageses eren capaces de prendre decisions econòmiques autònomes i racionals per a millorar les seves condicions de vida."

 

* La quitridiomicosi en la comunitat d'amfibis del massís de les Gavarres (2017).

L'estudi conclou que quitridiomicosi, causada pel fong Bd, té una incidència baixa al Massís de les Gavarres, ja que no s’han trobat mortalitats massives d’amfibis. Només s’ha detectat, fins el moment, un cas de mortalitat associada a Bd al Massís de les Gavarres: una granota pintada trobada morta a la localitat de Madremanya. Aquest és el primer cas descrit de mortalitat associada a Bd en granota pintada (Discoglossus pictus) a Catalunya i a la resta del món, recolzada per anàlisis moleculars en dos laboratoris diferents (LABOKLIN i MNCN-CSIC) i anàlisis histològics a dos centres especialitzats (C.R.A.R.C. i servei d’histopatologia de la U.A.B.) que corroboren les altes càrregues de zoòspores a la pell d’aquest individu. Cal destacar però, que el fong s'ha trobat en 5 de les 11 espècies d'amfibis analitzades, malgrat ser assimptomàtic. 

A part de la quitridiomicosi, l'estudi analitza altres malalties emergents com ara Bsal, Ranavirus i la dermocistidi. El dos primer patògens no s'han trobat en els individus analitzats; però sí s’ha detectat dermocistidi en dues espècies de tritó. Malgrat tot, es conclou que la incidència d’aquests patògens és nul·la fins el moment al massís de les Gavarres, ja que no s’han detectat nous casos de mortalitat associada a aquests microorganismes.